21/7/2008
Estic en una ciutat, dins una zona universitària. No hi ha gaire gent pels voltants. Tot és molt trist, no hi ha ni un sol arbre, només grans construccions de ciment.
A les portes dels edificis hi ha detectors de robatoris i uns guàrdies que vigilen les diferents entrades.
No se perquè, pero alguna cosa em diu que haig d’entrar a l’edifici, entro sense cap problema, encara que els guàrdies em miren amb cara de pocs amics. Dins hi ha una sala poc il·luminada i un llarg passadis. Al fons del passadís una silueta ve cap a mi i jo em dirigeixo cap a ella.
Ens creuem, és una velleta que va amb el DNI a la mà. Ostres! Necessito el DNI i no el porto a sobre…nose on l’he deixat. Sense DNI no podré saber la meva destinació de les opos i els guàrdies no em deixaran sortir.
A la dreta del passadís trobo unes escaletes, potser per allà podré escapar. Baixo ràpidament sense que ningú no em vegi, entro en una sala plena de tuberies, fum i màquines i recorro llargues distàncies sense cap sentit, no trobo cap sortida. Finalment veig una llum i allà la trobo, són uns vestuaris. Dins els vestuaris em trobo una amiga que em diu: anem a la piscina!!! I porta un vestit de neoprè. Però el vestit em va molt gros, així que em deixa un bikini, la part de sota és blava i la part de sobre és groga, ho recordo perfectament.
Sortim del vestuari i ens dirigim a la piscina, és una piscina coberta. De sobte la meva amiga m’agafa del braç i comencem a córrer direcció l’aigua. Ens llencem a la piscina com si necessitessim urgentment mullar el nostre cos per viure, com si fos una questio de vida o mort. Llavors me n’adono que puc respirar sota l’aigua i que hi ha uns túnels que es dirigeixen a l’exterior de l’edifici, per allà podré sortir.
Estic perduda en un laberint de camins d’aigua, sort que puc respirar i no em canso. L’aigua no és freda, puc aguantar bé la temperatura. La meva amiga ja no m’acompanya, ho faré jo sola, necessito sortir com sigui. Nedo sense parar, la meva ment només pensa en positiu: aviat sortire! aviat sortiré! Però potser estic una mica perduda.
De sobte m’aturo, sento que hi ha alguna cosa per allà que em busca, m’apropo a la paret del túnel per amagar-me i escolto atentament sota l’aigua. Sento com neda i canta. Trec el cap per un dels camins del laberint i veig que és una sirena, ella potser em guiarà cap a la sortida. Em deixo veure i ella se m’acosta, em guia sense dir paraula. Per fi sortiré a l’exterior, ara em sento segura.
Quan aconsegueixo sortir me n’adono que la sirena ja no hi és i jo surto vestida com al principi del meu somni, és com si tot allò no hagués passat. Vaig a buscar el meu DNI que el tinc al cotxe, és un cotxe petit i vermell. Quan el trobo intento entrar un altre cop a l’edifici i em dirigeixo pel mateix passadís que abans a una sala on hi ha 3 persones assegudes davant d’una taula. Em fan seure i em demanen el DNI. Ara em diràn quina és la meva destinació. M’ha tocat anar a....
Estic en una ciutat, dins una zona universitària. No hi ha gaire gent pels voltants. Tot és molt trist, no hi ha ni un sol arbre, només grans construccions de ciment.
A les portes dels edificis hi ha detectors de robatoris i uns guàrdies que vigilen les diferents entrades.
No se perquè, pero alguna cosa em diu que haig d’entrar a l’edifici, entro sense cap problema, encara que els guàrdies em miren amb cara de pocs amics. Dins hi ha una sala poc il·luminada i un llarg passadis. Al fons del passadís una silueta ve cap a mi i jo em dirigeixo cap a ella.
Ens creuem, és una velleta que va amb el DNI a la mà. Ostres! Necessito el DNI i no el porto a sobre…nose on l’he deixat. Sense DNI no podré saber la meva destinació de les opos i els guàrdies no em deixaran sortir.
A la dreta del passadís trobo unes escaletes, potser per allà podré escapar. Baixo ràpidament sense que ningú no em vegi, entro en una sala plena de tuberies, fum i màquines i recorro llargues distàncies sense cap sentit, no trobo cap sortida. Finalment veig una llum i allà la trobo, són uns vestuaris. Dins els vestuaris em trobo una amiga que em diu: anem a la piscina!!! I porta un vestit de neoprè. Però el vestit em va molt gros, així que em deixa un bikini, la part de sota és blava i la part de sobre és groga, ho recordo perfectament.
Sortim del vestuari i ens dirigim a la piscina, és una piscina coberta. De sobte la meva amiga m’agafa del braç i comencem a córrer direcció l’aigua. Ens llencem a la piscina com si necessitessim urgentment mullar el nostre cos per viure, com si fos una questio de vida o mort. Llavors me n’adono que puc respirar sota l’aigua i que hi ha uns túnels que es dirigeixen a l’exterior de l’edifici, per allà podré sortir.
Estic perduda en un laberint de camins d’aigua, sort que puc respirar i no em canso. L’aigua no és freda, puc aguantar bé la temperatura. La meva amiga ja no m’acompanya, ho faré jo sola, necessito sortir com sigui. Nedo sense parar, la meva ment només pensa en positiu: aviat sortire! aviat sortiré! Però potser estic una mica perduda.
De sobte m’aturo, sento que hi ha alguna cosa per allà que em busca, m’apropo a la paret del túnel per amagar-me i escolto atentament sota l’aigua. Sento com neda i canta. Trec el cap per un dels camins del laberint i veig que és una sirena, ella potser em guiarà cap a la sortida. Em deixo veure i ella se m’acosta, em guia sense dir paraula. Per fi sortiré a l’exterior, ara em sento segura.
Quan aconsegueixo sortir me n’adono que la sirena ja no hi és i jo surto vestida com al principi del meu somni, és com si tot allò no hagués passat. Vaig a buscar el meu DNI que el tinc al cotxe, és un cotxe petit i vermell. Quan el trobo intento entrar un altre cop a l’edifici i em dirigeixo pel mateix passadís que abans a una sala on hi ha 3 persones assegudes davant d’una taula. Em fan seure i em demanen el DNI. Ara em diràn quina és la meva destinació. M’ha tocat anar a....
No hay comentarios:
Publicar un comentario