Cada inici d’any em proposo a mi mateixa millorar alguns aspectes de la meva vida. Aquest any m’havia proposat deixar de fumar, fer la meva existencia i la dels altres més agradable, esforçar-me en acoseguir treure’m les oposicions i ser una mica més feliç. Amb això no vull dir que no ho hagi sigut fins ara, però m’agradaria aconseguir un estat de plenitud i de serenitat amb mi mateixa i poder transmetre-ho a tothom que m’envolta.
El 2008 esta essent una etapa d’esforç ininterromput, moltes de les coses que m’havia proposat les estic aconseguint, inclús moltes més de les que em veia capaç de realitzar. Vull seguir pel bon camí com fins ara i per això haig de ser constant i estimar-me una mica més, perquè estic veient que tot el que he fet fins ara està donant els seus primers fruits.
El 2008 també està essent una etapa de reflexió. Penso en el que he viscut fins ara. Penso en si m’agrada la meva vida, si realment em mereixo tot el que tinc i si puc fer alguna cosa per ajudar als demés. Avui he anat a la gasolinera i ho he vist, la gent està amargada, ja no se’n recorden de somriure. Tot són cares llargues i mals pensaments. Jo, en canvi, he somrigut tota l’estona, i he aconseguit que 6 persones em tornessin el somriure. Puc ser una font d’alegria? És una molt bona proposició.
També m’agradaria que la gent que m’envolta se senti segura al meu costat, que quan estan amb mi oblidin les penes i passin una bona estona, pretenc que els altres m’estimin per la meva manera de ser i fer, vull aprendre també de la seva experiència i de la meva pròpia, encara em queden molts viatges al voltant del sol.
M’agradaria destacar que una de les coses que fa funcionar la meva vida és la música. Sóc feliç envoltada de notes musicals. La meva pell s’eriça quan escolto música i em fa vibrar. És una de les coses que no podria desapareixer en aquest planeta. Si em robessin la música, jo mateixa la tornaria a crear. És una de les meves passions. L’altra per suposat és viatjar i encara que no he fet gaires travessies vull que sigui una de les meves prioritats quan estigui més centrada. Cada any haig de sortir d’aquí i viure noves aventures. No vull plantar-me com un arbre i fer arrels molt llargues per no poder marxar mai del mateix punt, sóc com un ocell que necessita migrar, com una balena que neda sense parar. Últimament el cotxe està essent una via d’escapament, quan necessito reflexionar condueixo sense aturar-me i sense pensar en el destí del meu viatge. Encara que sempre torno al mateix lloc aviat podré desaparèixer i marxar ben lluny, això m’anima.
És important lluitar pel que un més vol i estima, ho afirmo perquè cada dia ho veig més clar. Necessitem voluntat i constància, positivisme i paciència, perquè una de les coses que també estic aprenent és a ser pacient i a respectar totes les maneres de viure i de pensar.
Encara que, encara em queda molt per aprendre...
No hay comentarios:
Publicar un comentario