Las hadas existen desde que el hombre existe, fueron creadas con ellos, y las leyendas que de ellas hablan se pierden junto a los orígenes de la humanidad.Aqui os dejo escrito un cuento que me contaban cuando yo era pequeña y que ahora yo cuento a mis alumnos. Es un cuento en el que las hadas aparecen mostrando el buen camino y dando esperanza, hecho indispensable en esta vida.
A LA RECERCA DE LES ESTRELLES
Una vegada, fa molt i molt de temps, va existir en una vila molt petita una nena que tenia un somni. El seu somni era arribar a les estrelles, és a dir, tocar-les amb les seves mans.
En les nits clares sense lluna, recolzada a la finestra del seu dormitori, les admirava en silenci pensant que es el que sentiría tenint una d'elles entre les seves mans. Així que, una nit d'estiu, la nena va arribar a la conclusió de que per aconseguir-ho s'havia de posar en camí per arribar a elles.
Dit i fet. La nena va saltar per la finestra i va començar a caminar, i camina que caminaràs va arribar davant un vell molí la roda del qual feia un so escandalós. La nena li va desitjar bona nit i li va preguntar si sabia com podia jugar amb les llunyanes estrelles, ja que per això ella havia fet aquella llarga caminata. La roda li va contestar que les trobaria banyant-se a un estany proper a la zona on a la nit les estrelles brillaven tant que ell no podia ni dormir degut al seu enorme resplandor.
La nena va trobar l'estany a prop del molí i va capbussar-s'hi, però per més que va nedar i inclús bucejar li va ser impossible trobar les estrelles. Molt decepcionada li ho va dir després a la roda del molí, que vella i rondinaire, replicà:
- No m'estranya, has remogut tant l'aigua que les has espantades totes i han marxat!!!
Llavors la nena, desilusionada, va prosseguir amb el seu camí cap a les estrelles. Camina que caminaràs, va arribar a un prat verd en el que s'assegué per descansar i llavors se'n va adonar que el prat pertanyia a les fades a als elfs que l'omplien per tot arreu corrent, volant o dançant sobre l'herba.
Les va saludar molt educadament i quasi xiuxiuejant perquè no s'espantessin la nena els va preguntar si havien vist per allà a prop les estrelles ja que tenia molt d'interès en tocar-ne alguna. Les fades li contestaren que si, que lluien i brillaven totes les nits entre les tiges de la herba. Li van dir a la nena:
- Vine a dançar amb nosaltres i trobaràs totes les estrelles que desitjis.
Però la nena va estar ballant fins agotar-se i no va trobar cap estrella , i deixant-se caure al terra va començar a plorar i dirigint-se a les fades que la rodejaven formant un cercle els va dir:
- Per més que ho intento no ho aconsegueixo. Si no m'ajudeu mai podré jugar amb les estrelles tai i com ho feu vosaltres.
Les fades parlaren fluixet entre si, i finalment, una es va acostar a la ploranera criatura per aconsellar-la:
- Que el teu ànim no decaigui, si ho desitges pots aconseguir-ho, tot és questió de voluntat. Segueix el camí que tens davant i quan trobis a Quatre potes, que et porti fins a Sense Potes i llavors li supliques a Sense Potes que et condueixi fins l'Escala sense esglaons per la quaql has de pujar per trobar les estrelles.
Molt contenta la nena va partir arribant finalment a un arbre on hi havia lligat un cavall.
- Bona nit - va saludar per tercera vegada - , desitjo tocar les estrelles del cel i he caminat tant, que em fa mal tot el cos, series tan amable de deixar-me pujar al teu llom?
El cavall li va dir que ell no hi entena d'estrelles i que la seva missió consistia en obeir a les fades.
- Elles m'han parlat de tu i m'han aconsellat que li digui a Quatre Potes que em condueixi fins a Sense Potes.
- Doncs mira per on, jo sóc Quatre potes, puja al meu llom i partirem.
I camina que caminaràs, o millor dit, cabalga que cabalgaràs, van abandonar el bosc arribant a la vora del mar.
El cavall es va despedir llavors de la nena, ja habia complert la seva missió, i ella va prosseguir la seva marxa vorejant la vora del mar i es preguntava que era el que li succeiria ara i a qui trobaria qe s'anomenés Sense Potes, i quan menys s'ho esperava, un peix enorme com ella va treure el cap entre l'espuma de les ones.
- Bona nit - va saludar la nena al peix. M'agradaria tocar les estrelles amb la ma, pots ajudar-me a aconseguir-ho?
- No ho se, si no em portes el permís de les fades no podré ajudar-te - li va contestar el peix.
- Doncs tinc el seu permís, i perquè ho vegir el transmetré el misstage que m'han donat: jo havia de trobar a Quatre Potes que em conduiria fins a Sense Potes i aquest em portaria fins l'Escala sense esglaons.
- Això és una altra cosa - va exclamar el peuix - va, puja't al meu llom i procura no caure't.
Van navegar i navegar precedits per una estrella daurada que es dirigia cap al llunyà horitzó, allà on el mar i el firmament es troben. Llavors la nena va albirar (vislumbrar en castellano) un bell Arc de Sant Martí que sortint del mar arribava fins el cel brillant amb tot el seu resplendor i color.
Per fi van arribar a l'inici de l'Arc de Sant Martí i la nena va descubrir que es tracatava d'un camí ampli i ple de llum que pujava cap a la volta del cel (bóveda celeste), i en la distància, la petita va percebre unes minúscules llumetes que donaven la impressió de ballar.
- Fins aquí hem arribat - va dir el peix - Aquesta és l'Escala sense Esglaons. Ves en compte al pujar, si és que pots. Pensa que aquesta escala no està feta per peuets de nenes com tu.
Quan la petita va saltar del llom de Sense Potes, aquest va desaparèixer en el mar. La nena va ascendir per l'Arc de Sant Martí, una tasca gens senzilla, ja que cada esglaó que pujava li donava la sensació de baixar-ne dos. I encara que va ascendir fins que el mar va quedar molt lluny, les estrelles continuaven trobant-se molt llunyanes i remotes.
Pero ella s'anava repetint:
- No em faré enrere; si he arribat fins aquí no retornaré fins aconseguir el que he vingut a buscar.
Així que va ascendir i ascendir, trobant que l'aire per moments es tornava molt i molt fred, però el firmament brillava intensament, tant brillava que va adonar-se'n que ja estava a prop de les estrelles.
- Ho estic aconseguint! - Cridava.
I sense vacil·lar va arribar de sobte al final de l'Arc de Sant Martí. Al seu voltant, mirés on mirés, les estrelles donaven voltes i ballaven.
Era [una dansa que tan aviat pujava com baixava , igual que les fulles quan les mou el vent, i giraven al seu entorn igual que un remolí, entre les llampades (destellos)de milers de colors.
- Finalment he arribat fins a les estrelles! - es deia - Mai havia contemplat una cosa tan bonica!!!
Llavors se'n va adonar que estava gelada i en mirar en direcció als seus peus entre les ombres, li va ser impossible veure
- Pero no marxaré sense abans acariciar una estrella - i així, dient-ho amb decisió es va posar de puntetes extenent els braços tant com li va ser possible. I ja estava prpòxima a aconseguir el seu somni, quan de sobte, el pas rabent (raudo) d'una estrella la va sorprendre fins el punt que li va fer perdre l'equilibri i caure al buit
Va anar caient, caient i caient, Arc avall i com més anava baixant més tebi era l'aire i més endormiscada se sentia, i entre els badalls i suspirs es va quedar profundament adormida.
Al despertar es va trobar de nou sobre el seu llit. Lluïa el sol a la finestra i les aus matineres cantaven en els arbres i entre les flors del jardí.
- De veritat he estat entre les estrelles i les he tocades, o no ha sigut més que un somni?
Inesperadament va notar alguna cosa al palmell de la seva mà, i quan la va extendre, la brillantor d'una llum va llambrejar (centelleó) per esvanir-se (desvanecerse) tot seguit.
La nena, molt feliç, va poder donar-se compte en aquell moment de que no s'enganyava; aqulla era la pols de les estrelles i ella les havia tocades amb les seves mans, no es tractava d'un somni.
