Paràlisi del son

20/07/2008

Estic a casa d'un amic fumant porros, m'acabo de comprar una pedra ben gran i l'havia de catar.

Dins el meu cap, però, ronden moltes coses: haig de tornar el cotxe de lloguer a Granollers, la setmana que ve no tindré cotxe i són les festes de Mataró, em vull emancipar, vaig molt doblegada...

Mentrestant mirem les pel·lícules que tinc en el disc dur, n'hi ha tantes que costa de triar quines són interessants. Algunes acaben semblant possibles pel·lícules per una tarda d'estiu, altres no se'm passaria mai pel cap mirar-les. El meu amic se'n copia algunes al seu ordinador.

De sobte, miro el rellotge de la part inferior dreta de la pantalla i és molt tard, haig de marxar. No tinc temps d'agafar el disc dur. Ja me'l tornarà, penso.

Em despedeixo i baixo corrents les escales, busco les claus del cotxe. Quan arribo davant de l'automòbil apreto el botó de la clau i el cotxe em saluda amb dos senyals de llum taronja. Quan m'assec al seient no paro de pensar que potser no hauria d'haver fumat, però és igual, ja tot m'és igual, és la única manera que oblido el pas del temps i desconecto.

Mentre condueixo el meu cap està en un altre món, algun dia m'estamparé.

Quan arribo a casa, tothom està molt actiu. Els meus pares s'ofereixen per tornar el cotxe de lloguer a Granollers, així jo podré quedar-me sola a casa descansant. Quan marxen, decideixo masturbar-me. Amb el morat que porto a sobre aconsegueixo relaxar-me totalment. Agafo el llibre de sobre la tauleta de nit i començo a llegir. El meu cervell s'endinsa en un món totalment desconegut i alhora conegut des del moment que vaig començar la novel·la, em trobo immersa en un espai imaginari.

No puc parar de passar pàgines, una darrera l'altra, però decideixo parar al final del capítol.

Ara si que estic ben relaxada, és molt tard i el meu cos necessita descansar. Em trobo en un estat d'autèntica pau. La veritat és que no se si tinc els ulls oberts o tancats perquè no noto res però a la vegada hi veig en la foscor. Em veig els peus i les cames i em veig els braços. També noto l'energia del meu cos i sembla que hi ha algú que s'estira al meu costat. No miro qui és, però se que la seva energia és bona, crec que és la meva germana.

De sobte, el meu cos es paralitza i els meus ulls s'obren com taronges. Començo a posar-me molt neviosa. Puc veure-hi però no em puc moure, no pot ser! M'esforço per moure alguna part del meu cos, però l'esforç és en va. També ha canviat alguna cosa al meu voltant. L'energia que notava abans ara és diferent, hi ha alguna cosa que no m'agrada. Intento tancar els ulls i moure'm per encendre el llum, però no hi ha ni una sola part del meu cos que respongui. Començo a tenir sensació d'ofec i el meu cor batega cada vegada més de pressa. En la llunyania s'inicia un xiulet molt estrident que cada vegada és més fort i proper, ara ja és quasi insoportable. I llavors la veig, veig la noia de blanc, té la cara pàl·lida i em mira aterrada. Tinc molta por...lluito sense parar per despertar-me....se que estic en un altre món i que si em desperto ja no veuré més aquell rostre.

Per fi!!! M'he mogut!!! M'he despertat!!! M'havia quedat paralitzada.

I ara respiro, ja no la veig, però se que continua allà observant-me i sap que jo no la puc veure. Qui és? I què vol de mi?

He tingut una paràlisi del son, no és la primera vegada que em passa. Segons els experts és una condició muscular produïda per l'atonia que té lloc mentre la persona dorm. S'observa majoritàriament en els moments que l'individu està despertant-se o quedant-se dormit, o començant una fase REM del somni. La paràlisi és totalment normal i es produeix cada vegada que un dorm. És el mecanisme natural de defensa de l'organisme per a evitar l'"escenificar físicament els somnis", la qual cosa podria resultar nociu i perillós per a l'individu dormit (somnambulisme).

Normalment no s'està conscient en aquest estat, però alguns individus són susceptibles de patir episodis de paràlisis estant conscients. Això pot ocasionar que l'individu barregi sensacions reals de l'entorn que li envolta amb qualsevol tipus d'al·lucinació produïda per un somni, com pot ser sentir una sensació d'ofec o dificultat per respirar, amb opressió del pit, palpitacions i altres sensacions d'origen fisiològic.

En aquest estat, el subjecte se sent incapaç de realitzar qualsevol moviment o de parlar, però està plenament conscient de la seva situació i del que ocorre en el seu medi ambient circumdant, ja que pot escoltar, olorar o percebre sensacions tàctils, fins i tot veure-hi si té els ulls oberts.

Ara mentres escric aquesta història real tinc la sensació de que hi ha algú aqui al meu costat, serà ella?